Còmic

OBRA DE JOAN MIRÓ

Pájaro (lunar), 1946-1949

Mida: 19 x 17 x 12,5 cm

Material: Escultura de bronze.

El Pájaro lunar i el Pájaro solar es representen com a lluna i el sol, el principi femení i el principi masculí, la nit i el dia, forces alhora oposades i complementàries. 

El Pajaro lunar presenta, igual que el pajaro solar, un modelatge auster i una superfície polida i l'aspecte general evoca certes figures arcaiques.
El Pájaro lunar sembla més proper als personatges mironians lligats al món terrestre i és més vertical i dinàmic.

 

Pipilotti Rist

Partido amistoso - sentimientos electrónicos

Obra de Pipilotti Rist

Sip My Ocean [Xarrupa el meu oceà] (1996). Aquesta peça consisteix en una projecció sobre dues parets de la sala en angle, que operen com macropantallas en les quals es veu un fons marí amb cossos bussejant, mentre sona la hipnòtica veu de Pipilotti Rist interpretant una versió de Wicked Game, de Chris Isaak. L'obra reflexiona sobre l'eterna necessitat de comprensió absoluta de l'altre i sobre el desig gairebé irrealitzable de sincronització.

En Tyngdkraft, var min vän [Gravetat, sé la meva amiga] (2007), les imatges mostren a dues persones i fulles surant en l'espai. En aquesta obra també cal destacar que per veure-la feia falta estirar-se al terra, el qual estava recobert de vellut, que produïa sensació de tranquil·litat, la imatge era de color i la musica era relaxant.

Ginas Mobile [El mòbil de Gina] (2007), un mòbil format per una branca, una esfera de coure, on a dins hi havia un projector i enmig un contrapés i una llàgrima de plexiglàs, a més en la sala hi havia música relaxant no reconeguda.

Lungenflügel [Lòbul pulmonar] (2009).
La sala tenia 3 parets. El rodatge d'aquesta peça està relacionat amb el de Pepperminta, el primer llargmetratge de l'artista. Les imatges ens mostren a Pepperminta (Ewelina Guzik), la protagonista de les obres recents de Rist, interactuant amb la naturalesa, a fi d'establir analogies i contradiccions entre la vida humana i l'animal. Dins la peça hi havien imatges amb colors invertits

Regenfrau (I Am Called A Plant) [Dona de pluja (Em criden planta)] (1999), també aborda la temàtica de la unió amb la naturalesa. En aquest cas, ho fa mostrant el contrast entre la vida orgànica, representada per un cos nu i vulnerable tirat al carrer, sota la pluja i esterilitat exemplificada en la immensa cuina sobre la qual es projecta el vídeo.